Encara els nervis son massa evidents. Aquest nou Camí se
m'està fent dur. He intentat esmorzar però en prou feines he menjat res. Això
no és bo.
He començat el camí d'avui direcció Santa Eulàlia de
Riuprimer. Sabia que seria un dia complicat queda molt i vaig canviar una mica
(el primer dubte, cap a la carretera) i no va tardar massa.
Vaig agafar una comarcal que després d'una llarga pujada,
molt llarga, d'aquestes que no s'acaben mai però que quan ja no pots més
resulta que només queden ... Un repetxó més. Fet aquest, baixada fins Artés,
cap Avinyó i fent camí fins a Manresa.
Mort, havia de buscar el Camí per pujar a Montserrat. Per
a qui, per allà o per més enllà. Estic tocat. Solució: arribo fins a Monistrol
i agafo el cremallera.
Ja a dalt, content, però em comencen a sortir tots els
"yuyus". Cansat, sol, més cansat, encara queda molt... A la tarda i a
l'oficina de la Pastoral ja em donen un llit. Estic tot sol en un edifici de
dos o tres plantes i a més a les 19,30h tot tancat.
Que faig: respirar fons perquè sinó torno a casa. Moment
difícil per a mi i complicat. Si segueixo és fins el final. O bé ara és el
moment de posar peu a terra i...deixar-ho estar.
Vaig a sopar a l'hotel però no menjo res. Fins i tot el
vi no entrava. La boca seca. Mal estar general...és a dir, sensació de piltrafa
i pensament de que ja he acabat.
Vaig a dormir, malament però descanso una mica. A les
7,15h el sol estava sortint de nou. La vista meravellosa. Aquell moment, val la
pena. Plenitud, naturalesa, immensitat, tendresa, recolliment, majestuositat
donava aquella imatge. I amb dificultat però anem endavant
Existe el sexto sentido del peregrino. Es aquel que va más allá de la atención y coordinación de los otros cinco. Está pendiente de su capacidad de afrontar el Camino fisiológica y psicológicamente; es coordinación de dentro hacia fuera y de fuera hacia dentro
ResponEliminaEl silencio nos ayuda a descubrir el valor de las palabras
El camino... pesado, cansado, agotador, doloroso y divertido, puedes sufrir, matarte las piernas y que los pies te ardan de ampollas, pero a la par te ries y hablas con gente que jamás pensarías, te das cuenta de lo que realmente te hace falta y sobre todo de todas y cada una de las partes de tu cuerpo (especialmente los músculos). Si tiene cosas malas, el doble de hermosas"
Un peregerino es un hombre inquieto, un hombre que busca encontrar respuestas a los interrogantes que lleva dentro, que intenta encontrarse consigo mismo mientras camina en soledad.
El peregrino es el hombre apasionado, el que se entusiasma, el que se sorprende, el que es capaz de ir descubriendo en cada paso, en cada persona, en cada flor, en cada animal... no sé, un rostro, algo, un indicio de que hay algo más que pura materialidad