2014: Port de la Selva-Girona

1a etapa: Port de la Selva a Girona

El moment ha arribat. Molt de temps donant-li voltes, molt de temps analitzant el perquè d'una bestiesa així? Bestiesa? Potser una mica, però potser cal plantejar-se que gràcies a les "bestieses" estem una mica vius, il·lusinats, trempats, motivats pel dia a dia, ... I més perquès que cadascú podria anar posant a la seva pròpia llista.

Tinc sort. Dos fills collunts, un ha acabat la Uni i l 'altre  hi va entra fa un any. Van creixent i gestionen perfectament l'autonomia de la seva edat. Tinc una parella que m'estima (ep, jo també l'estimo) que quan plega de treballar te coses a fer, te il·lusions i reptes. 

Jo m'en he marcat un. Intentar (ull: intentar) anar amb la bici del mediterrani a l'atlàntic, pel camí de Sant Jaume. Fa dos anys, quan vaig fer el camí francés vaig gaudir molt. Dur, però molt macu, interessant i ric. Amb ganes de tornar.

Dons som-hi!

A vingut d'un pel: una tendinitis a l'espatlla operada dues vegades en un any nom 'ha deixat començar a entrenar fins tard, una mica just i quan faltaven tres setmanes per la data de sortida, un problema a l'esquema ha estat a punt de fer-me tirar endarrera. Els metges diuen que si pica, pastilleta!

I aquí estic, carregat de medicines (jaja) i amb dues alforjas carregades del que crec necessito. Però segur que hi ha més coses que no em faran falta.

Dimarts l'Isabel em va portar amb cotxe al Port de la Selva. Varem passar la nit allà. Dic varem passar la nit perquè de dormir poc. Molt nerviós.

Al matí de divendres, un cop esmorzats, foto de rigor en el monolit que recorda el Camí des del Port de la Selva a Finisterre. Agafo aigua del Mediterrani per tirar-la a l'Atlantic el dia 13 de setembre i començo Camí.

Primer objectiu:  arribar a dalt del Monestir de Sant Pere de Rodes. Preciós.