Tal com ja vaig comentar, a les 7h ens vàrem trobar amb el pare i fill de Cartagena (en Raúl i en Delmi). Poc recorregut portàvem que ja ens vàrem trobar amb la parella d'Andujar, l'Antonio i la Chus, amb el seu fill Jesús que els hi fa de cotxe/suport.
Junts arriben a Lleó (tots set) però l' Antonio i la Chus amb en Jesús tiren 5km més i van a dormir a La Virgen del Camino. Els amics de Cartagena van dormir en una Pensió i en Miguelón i jo a l'alberg municipal de les Hermanas Carvajalas. Correcte.
Pero aquesta etapa no te més interès que la satisfacció d'haver aconseguit fer 95 km i a més haver-los disfrutat. No vegis els acudits que explicava l'Antonio.
En aquesta etapa vaig veure amb el meus propis ulls un nois que feia el camí amb cadira de redes. Una cadira que movien amb les mans com si fossin pedals de bicicleta i em va semblar que portaven tres amics que anaven amb ell, per donar-li suport i ajut.
Però feia dos dies vaig poder veure un noi que el feia corrent, fins i tot en una pujada que vaig tenir que posar peus a terra, ell em va ajudar, apretant, a aconseguir arribarà dalt d'una pujada molt cabro...
Situacions especials, moltes. No fa dos dies vaig trobar-me amb un asiàtic que anava a peu i portava totes les seves coses sobre un skate. Amb una corda, tirava de totes les seves pertinences. Ah! I anava descalç. Segur que no per devoció i si perquè volia, dons una estona més tard el vaig veure a l'alberg amb sandàlia.
I això per què?
Avui mateix (8/9/14)he vist un grup d'alemanys baixant d'un bus, posant-se una samarreta reflectant i tot ells agafant una bici (elèctrica) per fer el camí. Això a dalt d'O'Cebreiro.
Moltes maneres hi han de fer el camí, totes respectables, però a vegades no el fas de forma tradicional, moltes vegades vas per la carretera.
Perquè aquest mal de conciència. Perquè aquesta necessitat de buscar una excusa que ens perdoni el pecat de "no anar pel cami de terra"?
I això a vegades ens pasa en el dia a dia
No hay comentarios:
Publicar un comentario